Vent

-->

Perquè s'ha alçat el vent, les fulles volen

d'ací d'allà, i ràpid s'amunteguen

en espirals sonores, ran dels arbres.

Perquè s'ha alçat el vent tot es belluga.

S'envola -un verd fulgor d'ales i plomes

dins del blau estremit del cel compacte

duent un pal al bec-, una cotorra

per construir el seu niu, dalt d'un acàcia.

L'ambulància s'emporta una veïna.

L'he vista pujar els néts, cuidar el seu home

i passejar el seu gos. Ara ja és vella.

El seu company és mort, els néts ja volen.

I als ulls se li ha apagat, la llum del dia.

Perquè fa vent tot és clam de revolta.

El temps s'endú l'instant. Però perdura

L'amor que és pa de goig. L'arrel que és viva!