XVIII
Mossego la poma
àcida i dolça
com la desmemòria
d’enganyós recordar.
(Ara, les pomes ja no tenen cucs
com tenien les pomes d’antany.)
Les pomes àcides,
de bon mossegar.
Dolces i amargues
com el bes estantís
de l’amant.
Les pomes collides
a l’hora foscant
que perfumen l’alè
amb un suau perfum.
Mentre retornem,
les cuques de llum
desafien deleroses
el somriure dels estels.
Camí de retorn
cap a un món proper:
sense pomes veres
s’ha mort el pomer.
A la fruiteria, grogues,
vermelles, lluents,
les pomes són figues
d’un altre paner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada