Bicicletes

Amsterdam és el paradís de les bicicletes, que es fan senyores i majores dels carrers, i que converteixen la visita a peu per la seva bonica ciutat en un viacrucis per als vianants, sobretot els turistes, com jo mateixa, que sempre anem badant. Et surten pertot arreu, a tot pedal, i et passen a ran, per davant o per darrere –o les dues bandes alhora, fent amb el teu cos una mena d’entrepà-, i encara t’escridassen. Sort que no els entens. Segons ens va dir el guia, se’n roben a centenars, de bicicletes, i moltes fan cap al fons dels canals, que n’estan farcits. Jo, quan hi vaig estar, em congratulava que això no passés a la nostra ciutat.
Però ai las, a Barcelona, tan cosmopolita ella, també hi ha arribat la moda de la bicicleta, bicing en diuen, que fa més internacional. I, com a Amsterdam, s'han convertit en un perill públic. Amb la pega que hi ha molts carrers, que no tenen una via assenyalada, per on circulen campi qui pugui, amb els perill que representa això per a ells mateixos i per als soferts vianants que gosem desplaçar-nos per les voreres de la ciutat. (Un amic meu va anar a parar a l'hospital, amb els ossos fracturats, per una envestida a traïció, i no és un cas aïllat).
Haurem de caminar per Barcelona amb cuirassa protectora i retrovisor per si un cas?