Cada any, amb les primeres esgarrifances de fred, arriba l'olor, una olor que a ciutat sobta molt, de foc que crema, i de moniatos i castanyes torrats al caliu. I llavors ens adonem que ja som a Tots Sants, una festa dedicada a recordar els nostres difunts. I a celebrar amb família o amics la castanyada.
Però ara, en aquesta festa tan entranyable, se li ha superposat, com un gra a la cara, la festa del Halloween, amb les seves carbasses i els seus costums de disfresses i ensurts, que ens ha arribat a través de les pel·lícules americanes, i que ha estat publicitada d'una manera entre grotesca i servil per anuncis de celebracions en parcs temàtics, aparadors de comerç i -no sé si gratuïtament-, per algunes escoles del país. (Les mateixes entitats, segurament, que voldrien que Nadal fos la festa d'hivern, i Pasqua, la de primavera, i que converteixen la Mare de Déu de la Mercè en una vulgar Mercè o Santa Eulàlia en una Laia qualsevol). El més divertit del cas és que volent obviar Tots Sants, per ser una festa religiosa cristiana, adopten el Halloween sense saber que prové d'una festa pagana celta i, per tant, també religiosa!
Que no sóc sola a lamentar-ho, me'n va fer adonar un senyor que passava pel meu costat, al carrer, i corregia el seu fill, o nét:
“Halloveen no, Tot Sants!”
No deixem que ens prenguin o que deixin sense sentit les nostres festes i les nostres antigues tradicions. Formen part de la substància inherent al nostre poble!
Ai, mama, que em sembla que ho tenim fumut. Només perquè et serveixi d'exemple, l'any passat, que la Clàudia encara anava al cau i no s'havia apuntat a teatre, quan va tornar del cau m'explicava que havien anat per les cases a fer "truco o trato". Em van venir ganes d'agafar els caps del cau i escanyar-los de dos en dos.
ResponEliminaPer si fos poc, això del "truco o trato" em toca també la moral com a traductor. La fórmula original "trick or treat" es podria traduir com a "broma o regal", perquè de fet et donen a triar entre que donis caramels o et facin un ensurt de broma. No hi ha cap truc, ni cap tracte. Posats a traduir-ho amb gràcia i que vulgui dir el que vol dir, en castellà se m'acudia un dia "susto o gusto".
Bé... ja només falta que algú s'inventi els panellets amb forma de carbassa de Halloween.
Com deia l'enyorat Joan Solà, als catalans ens falta autoestima envers la llengua, el país, i també les tradicions nostres. Sembla que tot allò que ve de fora és millor, sobretot si ve del món anglosaxó. No sé com va a França, però a Espanya crec que el Halloween també es va imposant. El mal és que per a nosaltres és una pèrdua més i per això ens fa més mal.
ResponEliminaDoncs ja et pots preparar per la invasió de pares noels "cocacoleros" de cada any!
ResponElimina