Joan Maragall

“Tota sola feu la vetlla,
muller lleial?
Tota sola feu la vetlla,
viudeta igual?
-No la faig jo tota sola,
comte l'Arnau,
no la faig jo tota sola,
valga'm Déu val!”

(...)

Totes les veus de la terra
se fan sentí an el comte Arnau,
li van movent eterna guerra
pels camins de la gran pau.
(...)
Però l'esposa fila i canta,
dalt a mig aire del cel blau.
El comte Arnau s'hi decanta
per si la sent cantar suau.
(...)
En un pendís de la muntanya
hi ha una pastora de l'ull blau
que, tot cantant la cançó estranya,
se'l va estimant, el comte Arnau.
(...)
I la pastora enamorada
canta que canta la cançó:
li ha mudat tota la tonada
i ha redimit el pecador.
(...)
Cantant, cantant, nasqué la infàmia,
i descantant, la redempció:
el comte Arnau tenia l'anima
a la mercè d'una cançó.
Lo que la mort tanca i captiva,
sols per la vida és deslliurat:
basta una noia amb la veu viva
per redimir la humanitat.

(He triat aquests fragments d'EL COMTE ARNAU
en homenatge a Joan Maragall en el 150 aniversari del seu naixement.
En ells es pot descobrir el gran vitalisme d'aquest autor, el qual demanava:
“I quan arriba l'hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans
obriu-me'n Senyor uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa,
Siam, la mort, una més gran naixença”.)

Nosaltres, també, necessitem un poeta amb la veu pura com la teva
per redimir la nostra nació.