Llibres de vell

Llibres de vell

Amb la meva amiga Rosa Maria ens trobem a la Plaça de Catalunya per anar a veure parades a la Fira del Llibre Vell i d'Ocasió, instal·lades al Pg. de Gràcia. Dels aldarulls del dia abans -el de la vaga general protagonitzada per vàndals antisistema-, no en queda res, excepte la porta tapiada del Banesto, i les pintades al·lusives que ornen el mateix edifici. Ni rastre d'ocupes ni de mossos d'esquadra.
El que sí que hi ha és una riuada inexhaurible de turistes atrafegats anant amunt i avall, gent de diversa parla i nacionalitat. (On es van posar, el dia abans?) No hi falten el procedents del país nipó, en aquest cas dues dones vestides amb la roba típica japonesa. Jo “flipo” només de pensar en catalans anant per món -si no és per una festa folklòrica-, amb calces i barretina, ells, o vestides de pubilla, elles! (Ens perd el sentit del ridícul propi de gent acomplexada?)
Remenar llibres dóna sorpreses curioses. A mi em fan una mica de pena els que llueixen dedicatòries amb la signatura dels autors; és com si, després de tenir-los i potser estimar-los, els seus propietaris els haguessin abandonat a la seva sort i esperessin algú que se'n compadís abans de desaparèixer, per sempre, dins dels contenidors de paper usat. Rere de cada llibre signat i rebutjat sembla amagar-s'hi una història, potser trista, potser alegre -parelles que s'han canviat de pis per anar a un de millor, parelles que s'han separat i s'han tirat els trastos, en aquest cas els llibres, pel cap, o fills que han buidat, nostàlgics, el pis dels pares difunts-. Cada llibre vell conté la història impresa a les seves pàgines, i la història impresa en la seva corporeïtat.