Els aiguamolls de l'Empordà, quina festa! Ens agrada anar-hi qualsevol dia de l'any, però especialment a la primavera, quan pertot arreu ressonen els cants nupcials dels ocells. A les llaunes -estanys-, s'hi pot veure una variada quantitat d'ocells. Enguany, a més dels habituals: ànecs collverd, martinets blanquíssims, cigonyes -moltes enfilades dalt dels seus nius-, bernats pescaires, tan elegants, orenetes atrafegades, gavians argentats etc, hem vist fotges -amb les cries, amagant-se entre l'herba alta-, i un parell d'ànecs grisets. I el millor de tot, un grup de xatracs fent les seves volades característiques, com si suressin un moment en l'aire i, tot seguit, llançant-se en picat fins a tocar la superfície de l'aigua a la busca i captura d'algun peixet desprevingut.
També, des de casa, a l'Escala, he comprovat que els estornells han tornat a fer niu a sota d'una teula de la casa del davant. L'any passat, un garsa fastigosa no parava d'importunar-los. Llavors vaig presenciar un fet curiosíssim: des de diferents llocs van sortir altres estornells decidits i no van parar fins que van foragitar la garsa. Tenint en compte la diferència d'envergadura d'aquests ocells respecte a la seva enemiga, el seu coratge era molt d'aplaudir!
Això vol dir que la unió fa la força. Potser que n'aprenguin, els nostres polítics, a veure si aconsegueixen plantar cara a la garsa que tots sabem!
Llàstima que els nostres polítics sembla que tiren més a garses, més pendents de robar tot allò que brilla que no pas d'unir-se per tirar endavant el país.
ResponEliminaPer cert, un lloc que també està preciós aquest any de tanta pluja és Sant Miquel del Fai i els seus entorns. L'altre dia hi vam anar d'excursió amb amics d'aquí Sant Feliu i hi havia un bé de déu d'aigua.