Sant Jordi

Enguany he viscut un Sant Jordi atípic: en lloc d'anar a voltar pel Passeig de Gràcia, Plaça de Catalunya i sobretot per la Rambla -afrontant el perill de ser atropellada per la massa de lectors àvids de novetats, que a la meva edat ja comença a ser perillós-, només he hagut de plantar cara a dos grups d'alumnes, de tercer i quart de primària, de l'escola de Sant Feliu de Codines, on vaig estar invitada a parlar del fet d'escriure i a explicar-los un conte.
Va estar una experiència molt positiva. A mi, que he viscut la implantació i desenvolupament de l'ESO en un institut de Santa Coloma de Gramenet, veure aquelles criatures tan modosetes i educades, tan atentes i interessades en allò que els explicava, demanant la paraula amb ordre i continència, em va semblar una mena de miracle laic. El mal és que, aquests mateixos alumnes, a mesura que vagin creixent i tinguin l'ocasió de veure com es comporten molts adults -polítics o assistents a debats i programes televisius-, dubto que continuïn mantenint una actitud tan assenyada i civilitzada! De moment, felicitats a tots ells i als mestres -i les mestres!-, que ho fan possible.
Ahir, tranquil·lament i amb totes les llibreries gloriosament obertes gairebé per a mi sola, vaig poder triar i remenar de gust. Que hi ha vida literària, més enllà de Sant Jordi!