A l’encalç del meu somnis,
cavalco a contravent.
La nit és fosca.
I tu no hi ets.
Una petita estrella
apunta per ponent.
Els espectres tremolen.
La son no es fa present.
Entre somnis i insomnis
viatja el pensament
buscant rutes amigues
que em tornin al present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada