Vaguista de fam. E.P. D.

 

 A Bobby Sands

Plana un vel de no-res sobre l’eixorca

cridadissa del buit. Quina basarda

du la pluja d’avui sobre la grisa

petjada de tants peus a la deriva.

Roges roselles no han vist la florida

d’antigues il·lusions al si covades

en ventres sense por, vibrants i lliures

en verds espais abocats a l’escuma.

Per què no hem de plorar totes les mares

relegades al cor de la tragèdia?

Jo ploro per Creont i per Antígona.

Ploro per cada rosa trepitjada

i per l’odi que empeny a qui trepitja.

Avui ploro per tu i per Anglaterra.

(Avui fa 43 anys que va morir a la presó Bobby Sands, en vaga de fam, patriota irlandès. I alguns altres el seguiren. A mi, em va impressionar molt. I li vaig dedicar aquesta poema.)