Lectures

 

Passes per Palma

Biel Mesquida

Aquest és un autor que m’agrada molt. Com molts dels illencs, té el do de la llengua. Que broda.

En aquest llibre, es proposa fer una mena de càntic evocatiu a la ciutat de Palma. A la seva padrina, Joana, i a la seva mare, Paulina, que li aportaren el gust per la llengua i pels indrets, encara no devastats pel turisme de masses, de la seva ciutat i del seu barri, el Terreno. I aquells primers visitants memorables, com Rainiero i Grace Kelly. Maria Callas i Onassis que desembarcats del seu gran iot il·luminat, aparegueren als ulls d’un adolescent, que els admirava, com sorgits d’un món d’encanteri. I de la decadència, a la seva manera de veure, de la ciutat:

«I ara, després de la baixada a les profunditats abissals d’un Terreno de principis del segle XXI, fet malbé per tots els cantons, segur que en entremig de la gentrificació lluent i poderosa ha començat una altra renaixença d’ocell Fènix que apareixerà sense témer-nos-en, en la vida secreta i enigmàtica de la ciutat, la Ciutat. De la Palma que sobreviu a totes les catàstrofes ad infinitum. La Palma eterna!»