Que lent el món, que lent el món, que lenta
la correntia dels núvols. Que lenta la memòria
dels temps feliços. Que lents els bells records.
Que fugaç el present. Que fugaç l’empremta
del teu bes als meus llavis. Del cant del rossinyol.
Del perfum de les roses que el vent va desflorant
al jardí secret on s’estotgen els somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada