Dia de la dona, amb neu

Avui és el dia de la dona treballadora. Em va riure aquest adjectiu perquè la dona, o la majoria de les dones, sempre ha treballat. Penso en el medi rural, d'on pervinc. Dones de pagès, que treballaven tot el dia a la casa, no només en tasques específiques com rentar, planxar, anar a buscar aigua, fer el dinar etc., a més de criar els fills, criar també aviram, anar a l'hort, sinó que, en temps de feina forta, ajudaven els seus homes en les tasques agrícoles. Però és que molta gent relaciona el treball de la dona -només-, amb el fet de ser assalariada! I no és així.
El mal és que la dona actual, al menys als nostres països, ha millorat molt el seu estatus, i algunes porten un sou a casa tan bo o més que el de la seva parella, i, no obstant, la majoria continuen fent, gairebé en exclusiva, les tasques domèstiques!
Jo proposaria un dia de l'home, conscienciat, que n'hi ha, de la dona treballadora. Que la igualtat d'oportunitats ha de començar a casa!
Mentre escric, per la finestra, veig caure una nevada considerable, com feia temps que no veia a Barcelona. La neu és molt bonica, fins i tot poètica, bona per als camps: "Any de neu, any de Déu", però un cop passada l'excitació de la descoberta genera un munt de problemes. Ara mateix mig país està cobert de neu. Els inconvenients vindran demà! Mentrestant, gaudim de la seva efímera bellesa!