Si Catalunya fos independent, hauria de tenir exèrcit, com proposen Reagrupament i Laporta?, demana l'enquesta de l'Avui. No sé què respondrà la gent, però jo diria rotundament que no!
Fa segles, els romans, que de guerres en sabien un niu, van deixar escrita la sentència: SI VIS PACEM PARA BELLUM. O sigui, si vols pau, prepara la guerra. I amb aquesta brillant divisa la humanitat porta mil·lennis partint-se la cara de la manera més bèstia i cruel. Per tant, si som tan intel·ligents com creiem ser, els humans hauríem d'adoptar l'axioma següent. Si vols pau, prepara la pau!
I no em digueu que això, en un món militaritzat com l'actual, no és possible. Us remeto a l'exemple de Costa Rica, aquesta petita república de l'istme centreamericà. Espanya, tan generosa com sempre, no li va reconèixer la independència fins al 1850, quan feia anys que se l'havien guanyada durament. I atenció, l'any 1948, després d'una guerra amb la seva veïna Nicaragua, van dissoldre l'exèrcit! Això gràcies sobretot a la personalitat de José Figueres, que des de l'any 1953 al 1958 en va ser president, i que, com el seu nom indica, era d'ascendència catalana. Ara, Costa Rica és un dels països més democràtics de l'Amèrica Llatina i també un dels més pròspers. Quin contrast més edificant amb altres països de l'entorn!
Per això, jo no vull una Catalunya militaritzada. Els militars, amb els seus grans sabres, tenen una tendència malsana a fer-los servir! Només cal veure que l'última guerra que vam patir al nostre país no va ser perquè cap potència estrangera ens envaís, sinó per culpa d'alguns d'aquests salva pàtries d'infausta memòria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tens tota la raó, Carme: No, a un exèrcit català! De fet, cap exèrcit enlloc del món.
ResponEliminaI ho dic ara com ho vaig dir l'any 38 en plena guerra nostra: Si em caso, tinc fills i ho puc evitar, cap d'ells anirà a lluitar per defensar els privilegis d'uns polítics i d'uns militars, cap dels quals anirà, ni de lluny, a les trinxeres a exposar la seva vida.
A mi tampoc no m'agraden els exèrcits, però no sé fins a quin punt podríem prescindir-ne. En el llibre "Cartes a Màrius Torres", el seu autor, Joan Sales, soldat de la República, en una carta del 2 de febrer de 1937, diu, entre altres coses:
ResponElimina"A mi em sembla que són unes determinades funcions [allò que caracteritza un Estat nacional] i que entre elles la més caracteritzadora no és pas la independència sinó l'exèrcit".
I més avall, en la mateixa carta:
"Podem desitjar, i seríem uns malànimes si no ho desitgéssim, que desapareguin tots els exèrcits del món perquè ja no hi hagi guerres [...] Si suprimir-los fos tan senzill com imaginen els nostres benaventurats pacifistes ¿per què no ho fan amb el del general Franco? Quin descans no seria!"
Potser el Reagrupament i Laporta s'han inspirat en Sales, que ho escrivia el 1937...
Molt ben dit, mama, ara ja sé d'on em ve la veta antimilitarista.
ResponEliminaEl problema dels exèrcits, a part de l'evident de guerres i morts, és la quantitat bestial de diners que s'hi inverteixen (a costa de sanitat, educació, pensions...), i precisament per això és pròspera Costa Rica. L'estat espanyol, per exemple, està obligat com a membre de l'OTAN a fer una inversió anual brutal en armament.
A mi, si em donessin a triar entre viure en una Catalunya independent amb exèrcit i una Catalunya dins d'una Espanya sense exèrcit i promotora de la pau mundial, triaria la segona opció.
Llàstima que segurament mai no em donaran a triar res d'això, perquè sembla tan inviable un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya com un sobre l'abolició de l'exèrcit espanyol.