He estat escoltant els disc dels Manel, Els millors professors europeus, i m'ha encantat el llenguatge fresc, natural i enginyós que fan servir en les seves cançons. Té força gràcia la seva corranda de la parella estable, que va repetint la tornada: "ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí", un lema o axioma que moltes parelles ens hauríem de repetir sovint. Sobretot quan les coses no rutllen prou planeres i la primera impressió és d'enviar-ho tot al botavant.
L'expressió popular Déu i ajuda -segons m'informa la meva amiga Rosa Maria-, ve d'un antic Déu hi ajut, volent dir, amb l'ajut de Déu. Una versió cristiana i catalana de l'estil de l'ojalà, invocació aquesta que ve de l'època de dominació mahometana i ha quedat fixada en la llengua castellana. I és que la llengua ja les té aquestes coses, que es desgasta per l'ús, com la roba, i acabem que no sabem d'on ve ni quan ha costat que arribés fins aquí!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada