Dijous llarder

En aquests temps iconoclastes que corren, ja sembla que només els pastissers segueixin puntualment les tradicions, sobretot les que duen associades pastes típiques de la festivitat corresponent. Avui he recordat que era dijous llarder per les coques de llardons que lluïen a l'aparador del forn quan hi he anat a buscar el pa. Són tradicions bones, dolces i cares: cada pastís, tortell o coca valen avui dia un ull de la cara. En fi, tot sigui per mantenir els bons costums i els rituals!
A la sortida he vist una corrua de criatures -amb els seus mestres-, abillats amb robes de coloraines, pròpies del temps de carnestoltes. Vet ací uns altres éssers, els mestres, compromesos amb el calendari. Val a dir que, amb el vent tan fred que corria avui, els escolars conformaven una imatge més aviat patètica.
És curiós, si els demanéssim a aquests nens, i fins i tot als més grans, quin significat té el carnestoltes no us ho sabrien pas dir. De la quaresma, i la prescripció corresponent d'abstinència de carn durant els divendres per als cristians, ningú no els en parla. Ara sí, tots saben, quan n'és el temps, que som al Ramadà. El guió multiculti que ens governa només dóna per a recrear i trasmetre tradicions foranes. I així ens va!