Hi ha paraules que tenen un ressò diferent a les altres, paraules arcaiques, oblidades. Una d'aquestes paraules és el verb relinquir, que significa
a)deixar. abandonar
b)deixar algú per inguarible. Castellà: Desahuciar. Del llatí relinquire.
I és en aquesta segona accepció que apareix als Goigs de la Mare de Déu de la Font-Calda, del segle XVII: Molts de fortes malalties, ja de metges relinquits...
Imagineu la meva sorpresa quan vaig trobar aquest verb, en el sentit de deixar, al llibre Les amnèsies de Déu, de l'autor de la Catalunya Nord Daniel Bezsonoff. Aquesta troballa em va inspirar un article que vaig publicar a La Veu de l'Ebre, glossant la pervivència miraculosa d'aquesta estranya paraula.
Ahir nit, en un acte organitzat per la Bressola a Barcelona, vaig tenir ocasió de conèixer l'esmentat autor que ens va fer una conferència sobre la situació, no gaire optimista, de la nostra llengua en aquelles terres, que foren el bressol de la Catalunya actual. Al final de l'acte vaig anar a saludar-lo i li vaig demanar d'on havia tret aquesta paraula, que ell recordava molt bé, i si era viva a les seves terres. Però no, em va confessar, simplement, que era una paraula literària, i que la utilitzava perquè que li agradava molt, però que no l'havia sentida usar mai a ningú.
-Bé, doncs a partir d'ara a veure si la tornem a fer circular! -jo que li vaig dir.
I per donar exemple, en faig ús ara aquí. Amics, us he de deixar, és a dir, de relinquir. Què tal us sona?
dimecres, 24 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Es gratificant llegir els teus comentaris al blog.El del "djous llarder" em va tornar a les meves arrels; al país on ara visc no existeix el llard, només el greix, per això és el "dijous gras" i no m'agrada. El dels
ResponElimina"estels" a les nits serenes fent bivac a la muntanya, i les nits dormint al ras durant la guerra, encara que no pugui situar al cel, com tu,les constel·lacions, només les Ossa, amb la Polar a la petita i para de comptar. El del "Joan" m'ha fet rellegir, sencer, l'article de l'AVUI el retall del qual guardo a la contracoberta de "La dansada" junt amb
"La petita història de la Treseta" que també m'ha agradat rellegir. El d'avui, "relinquir", com a sinònim de deixar, està bé, com a sinònim d'abandonar, no m'agrada com a comiat.
Segur que no en faré gens d'ús.